Oda a una crosta
Durant molts anys he tingut
una crosta enganxada a un costat
no recordo com va aparèixer
però ben arrapada sempre ha estat.
Hi ha hagut èpoques en que semblava
que a poc a poc es desenganxava,
que en queien trossets
sols o perquè jo rascava.
Però ja sabeu que aquestes coses
es reprodeixen a marxes forçoses
i a la fi arrapada es va quedar,
com una paparra a la carn.
A vegades resutava molesta
però ja sabeu que la força del costum
és molt poderosa
i la mantenia en la seva agonia.
Fins que fa poc temps vaig sentir
la necessitat d'arrencar-la,
mes la covardia em podia
al pensar en el dolor que sofriria.
Finalment, per sí sola ha caigut
i m'he sorprès, la veritat,
perquè ni jo m'ho esperava
i a gust m'he quedat.
No obstant, el dolor va ser el mateix
o potser pitjor que si l'hagués arrencat.
I pensant en desar-la com a record
he descartat la tonteria.
A la brossa l'he llençat,
(a l'orgànica que s'ha de reciclar)
i que es podrexi amb els seus teixits corruptes.
Que desaparegui i m'abandoni per sempre.
Una marca a la pell m'ha quedat.
Una cicatriu certament desagradable,
però cada dia que passa es va suavitzant
i espero que un dia ja no es veurà.
Però de moment tinc aquest recordatori
que em fa pensar en ser més prudent
quan per la vida camini,
per no tornar a caure
i evitar una altra crosta absorbent
que no em deixi ni de nit ni de dia
i que em recordi constantment
que patiré una altra traïdoria.
MLLL - 31/3/2013
No es pot expressar millor la follia que experimenta qui pateix una succió vital. Ser o no ser...Crosta, aquesta és la questió. Millor no ser-ne, perquè al final, un compren que una crosta no es res. De la pell desapareix, sense deixar senyal ni rastre. El temps ho cura tot.
ResponEliminaM'agrada perquè és veritat absoluta!!!
ResponEliminaSi a gust t'has quedat és perquè no et pertanyia i si ben lluny l'has llençat és perquè tampoc no es mereixia un sol instant de preocupació teva. Ja saps de sobre que en el teu record tan sols es quedaran impreses aquelles coses boniques, aquells instants feliços, allò que no marca la pell!
ResponEliminaGràcies pel comentari Esther!!!A vegades és necessari desprendre's d'allò negatiu que fa mal, per poder quedar-se amb el record sa i bo d'allò que va ser.
ResponEliminaQuina certesa!
ResponEliminaLes crostes només son símptomes d'un mal ja patit així que... ¡fora crosta i la cicatriu anirà desapareixent amb el temps!