diumenge, 6 de juliol del 2014

No vull dir adéu encara

Ara que veig com te’n vas a poc a poc
desitjaria que hi hagués un déu
per resar-li demanant la teva tornada.
Ara que sento com el comiat s’acosta
voldria tenir esperança
i maleeixo els meus pensaments
desitjant un final ràpid
que acabi amb la teva immerescuda agonia.
Ara que veig desaparèixer el teu ésser
recordo tots els qui m’han abandonat
i es suma aquest pesar a la muntanya de tristesa
que s’acumula al llarg de la meva existència.
El cúmul d’angoixa és insuportable
i tant de bo un sospir em traslladés
a la tendra infància on tot semblava perfecte
i on tu, junt amb els altres, éreu el meu cercle feliç.
No vull dir adéu encara,
vull dir un fins aviat, o un cuida’t o un fins demà.
Vull tornar a sentir les teves històries,
vull tornar a acompanyar-te al paradís del teu restaurant favorit,
que ara em sembla que tot ha passat massa ràpid,
que sembla que no he estat prou amb tu.
I si un altre se’n va, un altre buit a la taula.
És massa aviat encara...
No vull dir adéu...