Dansen les joguines en un conte de Nadal

Estrenar-se en un espectacle de dansa amb una experiència com El Trencanous, un conte de Nadal, representat pel prestigiós Ballet del Teatre Nacional de Praga, no té preu. Dues hores i poc de màgia i de pura bellesa a càrrec del coreògraf hongarès Youri Vámos que en aquesta ocasió ha decidit innovar i reformar el concepte que fins ara existia.

Mantenint enterament la composició musical i meravellosa de Txaikovski, la dramatúrgia ha fet una mescla entre el clàssic Trencanous d’E.T.A. Hoffmann i el conegudíssim i entranyable Conte de Nadal de C. Dickens, mantenint els elements principals i identificatius de cadascun però creant una nova història que transporta l’espectador cap a un racó màgic, elevat i eteri.

La catarsi que revoluciona l’espectador i que el transforma de cap a peus és fruit de la suma de diversos elements meravellosament orquestrats com són:

-          Una escenografia deliciosa que ens fa pensar que ens hem traslladat dins les pàgines il·lustrades d’un volum de contes de Dickens. A més a més, els canvis que es van produint dels decorats es fan d’una manera tan discreta que hom sent que realment està volant per un món oníric ple d’éssers sobrenaturals.

-          Un vestuari delicat que il·lumina els ballarins que el duen, des del més senzill al més fantàstic.

-          Uns músics que executen amb precisió i pura harmonia totes i cada una de les notes, fent-les arribar fins la profunditat de cada ànima.

-          Un treball coreogràfic esplèndid que mescla el més pur estil clàssic amb la dansa contemporània, fent que l’espectador gaudeixi de la gracilitat però sense que aquesta sembli excessivament elevada o llunyana, ja que es poden arribar a reconèixer fins certs passos del ball modern.

-          Una magistral interpretació dels ballarins que es deixen, literalment, els peus a l’escenari. Juguen amb el públic, el transformen, el fan riure, plorar, saltar, aplaudir fins que les mans es fonguin... I sabent que hauran dedicat el cent per cent dels seus esforços, i que el treball haurà estat d’allò més exigent, a la vegada creen la il·lusió de que els moviments que realitzen són senzills i que qualsevol pot elevar-se amb ells.

Per tant, l’excel·lent proposta d’aquesta companyia va il·luminar per una nit l’escenari del Gran Teatre del Liceu, marc incomparable perquè es llueixi un procés creatiu únic, viu, original i totalment màgic.