Adéu, 2013

No volia deixar el bloc sense una entrada de tancament del 2013.

Aquest any ha estat a la vegada meravellós i complex, en el que he tingut un fort creixement personal i un procés fantàstic d'autoconeixement que ha marcat un canvi en la meva vida. He vist, però, la decadència més absoluta de la societat, les trifulques dels diversos governs que marquen els seus territoris sempre pensant en l'interès propi, i el creixement del feixisme velat en el que alguns denominen el "Govern Central". Estem coneixent les privacions de la societat, l'eliminació de drets bàsics com el dret a manifestar-se o el de decidir sobre el propi cos i l'emigració de grans persones i cervells. I això es suma al que s'ha estat forjant durant aquests anys de la malanomenada "crisi global" que ha acabat afectant, com sempre, al poble treballador.

No obstant, no vull acabar l'any sense un punt de positivisme, tal i com em marca la meva personalitat. Bevem doncs, a la salut dels oprimits. Correran vents millors que guiaran les nostres veles cap a la revolució absoluta o cap a la destrucció del mal.

Salut!

I feliç 2014.

Ventre Buit

Ja està aquí, ja ha arribat,
pica a la porta amb tocs ensordidors...
L'avís de la maternitat
es presenta d'imprevist.

Es toca el ventre,
buit.
És l'hora,
però no el pot omplir.

El temps és arribat,
però no el moment.
El temps és arribat,
però l'infant no pot acollir.

El desig l'atrapa,
li estreny les entranyes,
el sexe,
el cor.

I augmenta a dia que passa
l'ansietat davant l'esdevenir
que no s'esdevindrà,
perquè vida, ara no pot donar.

El sanglot en la soledat
el cor trencat
els ulls enrogits
quan es mira al mirall.

Es toca el ventre,
buit.
És l'hora,
però no el pot omplir.

Gallows Hill o el Turó dels Penjats

Ahir vam assistir a l'estrena mundial de Gallow Hill, la cinquena aposta del realitzador català Víctor García presentada al Festival de Sitges 2013, que com ell va assegurar "No ha estat vista per ningú i ni jo mateix l'he vist encara projectada". El film està recolzat per una forta producció i compta amb un equip d'actors que no deixa res que desitjar i que compartiren, tal i com varen dir ells mateixos "una experiència intercultural molt enriquidora" que els ha dut a la ciutat del Garraf que aquests dies és capital del Terror, entre d'altres.

Parlem ara de la pel·lícula. Tècnicament bé: el joc entre càmara subjectiva, primers plànols,  i tot el joc d'imatges tremoloses i la llum pàl·lida deixen senyal de que hi ha una marca personal. Els actors tenen una actuació correcta però no enlluernadora. La història no deixa de ser una mescla d'elements ja vistos al llarg de tota la història del cinema de terror, amb la qual cosa no depara cap sorpresa. En definitiva, ens trobem davant una pel·lícula ben feta, amb els moments clau d'impressió i d'ensurts, però que decepciona al ser força previsible i poc trencadora, i fins i tot amb algun error argumental.

I és que una espera d'aquesta mena de festivals trobar experiments que manipulin brutalment l'espectador, que facin cridar a tota la sala, innovacions i obres que surtin dels convencionalismes i dels arquetips de Hollywood, i més quan es tracta de la secció oficial, on en principi s'hi projecta del bo el millor. Volem (crec que molts més que jo) risc.

Però vaja, tampoc la tirarem per terra, perquè jo, per davant de tot, considero que s'ha de valorar la feina feta. Per tant, s'ha de valorar la tensió construïda en certes escenes, una filmació impecable, uns paisatges i un parament escenogràfic bastant impressionants i una història, que si més no pot resultar més o menys entretinguda.

És una pel·lícula recomanable? Bé, per passar una tarda de diumenge plujosa al sofà amb manteta i crispetes sí. Però no us recomanaria que us gastéssiu els diners en anar-la a veure.