Sona Depeche Mode a l'aparell de música. L'habitació, buida, és a la vegada plena dels acords i la veu que repeteix contínuament "...I'm in chains...". El llum, s'ha quedat encès, com l'ordinador. I hi ha un escampall d'objectes que donen a entendre una marxa precipitada: la cadira girada, un llapis al terra, la cigarreta encesa al cendrer, una sabatilla tombada, la manta amb la que ella es tapava cada tarda al posar-se a escriure...
A través de la finestra, el crepuscle anuncia la retirada de la claror, i les fulles que cauen dels arbres per culpa del vent són la mostra del clima hostil. Les llàgrimes de pluja rellisquen per damunt la superficie del vidre, i es percep la condensació invernal, trencada per unes ditades que hi han relliscat al damunt.
Si sortim de l'habitació, es perd el rastre de la música, però apareix una altra sabatilla enmig del passadís, senyal del nou camí que ha començat la protagonista absent de la història. Si fossim més observadors, ens adonariem de les petjades ja quasi imperceptibles que han deixat els peus descalços al terra del passadís, i que corren cap al menjador, on hi ha el telèfon, encara despenjat i on hi ressonen unes paraules fantasmals "...Encadenada..." dirigides vés a saber a qui.
La porta del balcó és oberta, i si sortim veurem una colla de plantes, abans ben cuidades però ara abandonades i víctimes de la ignorància. Però el que crida l'atenció són els llums enlluernadors de l'ambulància que hi ha al carrer. S'amuntega la gent conduïda per la morbositat més ferotge cap a l'objecte d'interès.
Ella, encadenada en el seu bloqueig. Ella, alliberada pel suïcidi. Serà el seu esperit etern capaç d'acabar aquella història...?
dissabte, 18 de gener del 2014
dimarts, 31 de desembre del 2013
Adéu, 2013
No volia deixar el bloc sense una entrada de tancament del 2013.
Aquest any ha estat a la vegada meravellós i complex, en el que he tingut un fort creixement personal i un procés fantàstic d'autoconeixement que ha marcat un canvi en la meva vida. He vist, però, la decadència més absoluta de la societat, les trifulques dels diversos governs que marquen els seus territoris sempre pensant en l'interès propi, i el creixement del feixisme velat en el que alguns denominen el "Govern Central". Estem coneixent les privacions de la societat, l'eliminació de drets bàsics com el dret a manifestar-se o el de decidir sobre el propi cos i l'emigració de grans persones i cervells. I això es suma al que s'ha estat forjant durant aquests anys de la malanomenada "crisi global" que ha acabat afectant, com sempre, al poble treballador.
No obstant, no vull acabar l'any sense un punt de positivisme, tal i com em marca la meva personalitat. Bevem doncs, a la salut dels oprimits. Correran vents millors que guiaran les nostres veles cap a la revolució absoluta o cap a la destrucció del mal.
Salut!
I feliç 2014.
Aquest any ha estat a la vegada meravellós i complex, en el que he tingut un fort creixement personal i un procés fantàstic d'autoconeixement que ha marcat un canvi en la meva vida. He vist, però, la decadència més absoluta de la societat, les trifulques dels diversos governs que marquen els seus territoris sempre pensant en l'interès propi, i el creixement del feixisme velat en el que alguns denominen el "Govern Central". Estem coneixent les privacions de la societat, l'eliminació de drets bàsics com el dret a manifestar-se o el de decidir sobre el propi cos i l'emigració de grans persones i cervells. I això es suma al que s'ha estat forjant durant aquests anys de la malanomenada "crisi global" que ha acabat afectant, com sempre, al poble treballador.
No obstant, no vull acabar l'any sense un punt de positivisme, tal i com em marca la meva personalitat. Bevem doncs, a la salut dels oprimits. Correran vents millors que guiaran les nostres veles cap a la revolució absoluta o cap a la destrucció del mal.
Salut!
I feliç 2014.
dilluns, 18 de novembre del 2013
Ventre Buit
Ja està aquí, ja ha arribat,
pica a la porta amb tocs ensordidors...
L'avís de la maternitat
es presenta d'imprevist.
Es toca el ventre,
buit.
És l'hora,
però no el pot omplir.
El temps és arribat,
però no el moment.
El temps és arribat,
però l'infant no pot acollir.
El desig l'atrapa,
li estreny les entranyes,
el sexe,
el cor.
I augmenta a dia que passa
l'ansietat davant l'esdevenir
que no s'esdevindrà,
perquè vida, ara no pot donar.
El sanglot en la soledat
el cor trencat
els ulls enrogits
quan es mira al mirall.
Es toca el ventre,
buit.
És l'hora,
però no el pot omplir.
pica a la porta amb tocs ensordidors...
L'avís de la maternitat
es presenta d'imprevist.
Es toca el ventre,
buit.
És l'hora,
però no el pot omplir.
El temps és arribat,
però no el moment.
El temps és arribat,
però l'infant no pot acollir.
El desig l'atrapa,
li estreny les entranyes,
el sexe,
el cor.
I augmenta a dia que passa
l'ansietat davant l'esdevenir
que no s'esdevindrà,
perquè vida, ara no pot donar.
El sanglot en la soledat
el cor trencat
els ulls enrogits
quan es mira al mirall.
Es toca el ventre,
buit.
És l'hora,
però no el pot omplir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)