Turmentats

M'agradaria deixar de ser un turmentat... però no puc. En aparença no ho sembla, però tot fa el seu camí per dins... Ambició, trauma, enveja, inferioritat, violència, malaltia mental, supèrbia... Tots som uns turmentats, sigui pel motiu que sigui, passem els dies deixant que la foscor s'apoderi dels nostres interiors.

Qui sap què amaguem les persones... Anem pel carrer, i un bon dia un jove es posa a disparar contra un grup d'ancian que alimentaven els coloms del parc, o de sobte, es descobreix un antic garatge ple d'animals dissecats, o fins i tot, en els soterranis de les barriades més acomodades podem trobar una víctima innocent que hi roman des de fa anys i panys. El que no sabem és qui pot esclatar en un moment donat, el que no sabem... és si nosaltres també som uns turmentats.

No obstant, és en nosaltres mateixos dins dels quals podem trobar l'arma d'aniquil·lació global definitiva o per contra, la nostra pròpia destrucció. És dins nostre on hi ha l'instrument que ens proporcioni un gaudi efímer o potser la venjança... O potser el plom que ens enfonsarà cap a una bogeria definitiva. 

Tots som i serem uns Turmentats. Només heu de decidir com moureu la balança.

Cordials salutacions des d'un infern personal.

D.

Nómadas

Os vais para encontrar un futuro mejor. Viajáis sin descanso para luchar para conseguir eso que aquí no se ofrece: una vida digna.

Sois lo mejor que tenemos, y es por esta misma razón que tenéis que abandonar esta tierra infértil incapaz de acoger las semillas que son el futuro de mañana. Luchando con constancia para triunfar sobre el enemigo que hoy nos amenaza, tenéis la valentía de atravesar fronteras a la espera de un lugar mejor que sepa apreciar lo que aquí evitan tapándose los ojos con la venda de la hipocresía. Y a aquéllos que lo hacen, no les pasará nada, pero vosotros tenéis que estar orgullosos de formar parte de esta generación que no se conforma, que no habla por hablar y que lo deja todo para viajar allí dónde la brújula de las ilusiones les guía. Y seréis afortunados de escapar del lugar donde se menosprecian y se aniquilan las flores antes de que llegue la primavera.

Siempre adelante siguiendo la carretera sin fin. Siempre hacia adelante escapando de los persecutores abanderados por la ignorancia. Las lágrimas sólo sirven para aclarar la mirada.

Los que nos quedamos aquí, os animamos a que vayáis hacia adelante, intentando preservar una esperanza que se va agotando poco a poco.

los que nos quedamos aquí, estaremos a la espera dentro de la añoranza.

Los que esperamos aquí, os echaremos de menos siempre.

Los que esperamos aquí, os queremos. Siempre. 

"Ah ah
we come from the land of the ice and snow
from the midnight sun where the hot springs flow.
the hammer of the gods
will drive our ships to new lands
to fight the horde singing and crying:
valhalla i am coming!
on we sweep with threshing oar
our only goal will be the western shore.
ah ah
we come from the land of the ice and snow
from the midnight sun where the hot springs flow.
how soft your fields so green,
can whisper tales of gore,
of how we calmed the tides of war.
we are your overlords.
on we sweep with threshing oar,
our only goal will be the western shore.
so now you'd better stop and rebuild all your ruins,
for peace and trust can win the day
despite of all your losing. "

Led Zeppelin, The Immigrant Song

Nòmades

Marxeu per trobar un futur millor. Viatgeu sense descans per lluitar per aconseguir allò que aquí no s'ofereix: una vida digna.

Sou el millor que tenim, i tant és així que heu de marxar d'aquesta terra erma que és incapaç d'acollir les llavors que crearan el demà. Lluitant amb constància per véncer l'enemic que avui ens amenaça, teniu la valentia d'atravessar fronteres a l'espera d'un lloc millor que sàpiga apreciar el que aquí eviten tapant-se els ulls amb la bena de la hipocresia. I a aquells que ho fan, no els passarà res, però vosaltres heu d'estar orgullosos de formar part d'aquesta generació que no es conforma, que no parla per parlar i que ho deixa tot per viatjar allà on la brúixola de les il·lusions els guia. I sereu afortunats d'escapar d'allà on es menyspreen i s'aniquil·len les flors abans que arribi la primavera.

Sempre endavant, la carretera no té fi. Sempre endavant escapant dels persecutors abanderats per la ignorància. Les llàgrimes tan sols són per aclarir la mirada.

Els que ens quedem aquí, us animem que tireu endavant, intentant preservar una esperança que a poc a poc s'acaba.

Els que ens quedem aquí, aguantem l'espera enmig de l'enyorança.

Els que esperem aquí, us enyorarem sempre.

Els que esperem aquí, us estimem. Sempre.