Imatges cruentes i dures però vívides, la violència més primària la dualitat de les persones, la maternitat, el determinisme i una narrativa molt particular i meravellosa componen aquest recull de narracions de Víctor Català (Caterina Albert). Onze escenes del món rural i pagès, i una de la Barcelona més obrera i anarquista, que potser avui dia ens queden una mica lluny, però gràcies a l'autora aconseguim fer-les vívides en la nostra ment. I sobretot, tenir en compte que per res es tracta d'imagineria idíl·lica, ni segueix la tònica naïf de certa literatura rural; són les escenes d'una realitat passada, amb el corresponent naturalisme i sense disfressar res en poesia.
